Papa:Noes: punt i seguit
dimecres, 5 de desembre del 2007
Els Papa:Noes van publicar el passat dia 30 de novembre a la seva plana web el següent missatge:
'Papa:Noes, present i futur.
Molts dies quan em vaig a dormir penso en el pròxim que farem musicalment parlant. També penso en el què haguéssim pogut fer i amb el què no hem fet. I al final, simplement acabo recordant aquelles imatges dels bons moments viscuts. Amb Papa:Noes ben aviat vaig tenir el sentiment que, inclús guanyant el concurs de maquetes de la revista Enderrock i fent un bon disc de debut sabia que les coses no serien gens fàcils. El que no imaginava és que realment tot fos tant difícil. Així va quedar escrit en el contingut del segon disc, on les paraules desert, silenci, callats, aturats, poc, resumien el que varem mastegar durant els nostres primers anys.
Hem tingut la sort de fer el que ens ha vingut de gust per bé o per malament. Crec que per bé, només cal veure o sentir els resultats. Crítiques bones, i una sempre molt bona acollida pel públic i premsa com a grup revelació, alternatiu, diferent, bla, bla, bla. Tot això per enfrontar-nos en un sol davant el perill, davant d’un medi on realment no sé si no hem sabut adaptar-nos al medi o el medi no ha sabut adaptar-se a nosaltres. El cas és que després de 7 anys, una maqueta i dos àlbums, després de no gaires concerts per no ser un grup de masses i després de veure i creure, com ens sentim “aturats en un embús”, el més lògic seria plegar com moltes altres bandes han fet i moltes altres faran pels mateixos motius. Però com dic, ens sentim aturats en un embús que no ens deixa ni tirar endavant, però tampoc enrere, i el passat, la feina feta i tot el background acumulat no ens el treu ningú. No estem disposats a deixar escapar el que un dia va ser per nosaltres un somni. Per tant, PAPA:NOES treurà un nou disc per a principis de 2009.
Mentrestant i com molts ja sabreu, a mi em veureu per algun escenari portant el meu nou projecte en solitari i paral·lela al grup. Una nova il·lusió que encara que no tingui res d’entrada, és un començar de zero, com un nen amb sabates noves (mai he entès aquesta frase però em venia bé).
Una abraçada i fins aviat.
Albert Jordà, cantant de Papa:Noes'.
Molts dies quan em vaig a dormir penso en el pròxim que farem musicalment parlant. També penso en el què haguéssim pogut fer i amb el què no hem fet. I al final, simplement acabo recordant aquelles imatges dels bons moments viscuts. Amb Papa:Noes ben aviat vaig tenir el sentiment que, inclús guanyant el concurs de maquetes de la revista Enderrock i fent un bon disc de debut sabia que les coses no serien gens fàcils. El que no imaginava és que realment tot fos tant difícil. Així va quedar escrit en el contingut del segon disc, on les paraules desert, silenci, callats, aturats, poc, resumien el que varem mastegar durant els nostres primers anys.
Hem tingut la sort de fer el que ens ha vingut de gust per bé o per malament. Crec que per bé, només cal veure o sentir els resultats. Crítiques bones, i una sempre molt bona acollida pel públic i premsa com a grup revelació, alternatiu, diferent, bla, bla, bla. Tot això per enfrontar-nos en un sol davant el perill, davant d’un medi on realment no sé si no hem sabut adaptar-nos al medi o el medi no ha sabut adaptar-se a nosaltres. El cas és que després de 7 anys, una maqueta i dos àlbums, després de no gaires concerts per no ser un grup de masses i després de veure i creure, com ens sentim “aturats en un embús”, el més lògic seria plegar com moltes altres bandes han fet i moltes altres faran pels mateixos motius. Però com dic, ens sentim aturats en un embús que no ens deixa ni tirar endavant, però tampoc enrere, i el passat, la feina feta i tot el background acumulat no ens el treu ningú. No estem disposats a deixar escapar el que un dia va ser per nosaltres un somni. Per tant, PAPA:NOES treurà un nou disc per a principis de 2009.
Mentrestant i com molts ja sabreu, a mi em veureu per algun escenari portant el meu nou projecte en solitari i paral·lela al grup. Una nova il·lusió que encara que no tingui res d’entrada, és un començar de zero, com un nen amb sabates noves (mai he entès aquesta frase però em venia bé).
Una abraçada i fins aviat.
Albert Jordà, cantant de Papa:Noes'.
