Crítica del disc 'Sí-No' de Roger Benet al Ritmes.cat

Sí-No
Roger Benet i els Oximorònics

Els guanyadors de l'Enganxa't 2007 presenten el seu disc debut amb la "cantautoria tautològic"

Arriben en forma de carta per la via etèria i volen donar força a l'etiqueta de "cantautoria tautològica". Són de les figures il·lògiques de la lògica, sens dubte. Volen sortir de la línia i potser per aquest motiu van guanyar el premi Enganxa't a la Música 2007, que els va possibilitar treure al carrer aquest disc.

Quan es comença a escoltar, "Sí-No" sembla el típic àlbum de rock català, però a partir dels dos minuts ja s'hi nota alguna cosa que pica la curiositat. Les cançons estan fetes de moltes seqüències i escenes. Cada tema és un documental on es recorren diferents punts de vista. En una mateixa cançó poden fer música disco a la italiana i una cançó de bressol ("La dona contemporània"), així com en una altra poden començar en bossa nova i acabar en una sardana ("Tremenda trama trifàsica").

També s'han de destacar els continguts de les lletres. Per exemple, la cançó "Joan", un tema en tercera persona sobre un noi que intenta lligar amb una dona però en què la història acaba derivant cap a camins més filosòfics.

Roger Benet i els Oximorònics són una aposta teatral plena d'il·lusionisme pervers. És un disc dur d'aquells que s'han d'escoltar repetides vegades i amb les lletres a la mà. Però aleshores és quan t'adones que la imatge del grup va més enllà de la música. Descobriu-ho vosaltres mateixos. És un disc per trencar esquemes musicals.