Presentació oficial del primer disc de Roger Benet i els Oximorònics
dimarts, 6 de maig del 2008
Roger Benet i els Oximorònics arriben al Teatre Metropol de Tarragona per presentar oficialment el seu primer treball discogràfic, 'Sí-No' (Edicions Singulars, 2008). Després de representar l'anomenat 'Gran Espectacle de Roger Benet i els Oximorònics' durant 4 anys i coincidint el 10 de maig amb l'aniversari de la seva primera representació també a Tarragona -ciutat natal dels músics de la formació- , aquesta imprevisible banda, que combina teatre, videoprojeccions, i molta frescor en un mateix espectacle d'una clara base musical absolutament espectacular, ens mostraran, en el seu esdevenir musical de llenguatge prou particular, la 'cantautoria tautológica', amb la qual es van proclamar guanyadors de la darrera edició del concurs Enganxa't a la Música.
Roger Benet, Il·luminació Profana (Pep Espasa), Silenci Eloqüent (Dani Catena), Lloc-No lloc (David Carnicer) i Contemporaneïtat Obsoleta (José Seguido) , acompanyats en aquesta ocasió per alguns dels col·laboradors del disc (que ha comptat amb un total d'una trentena de músics i amics dels quals se'n poden destacar noms com els de Pau Riba, Julio Lobos –de Manu Chao-, Maira Comalat –dels Relk- o Flurenci Ferrer-arreglista de Sidonie, Love Of Lesbian, Shuarma…-) tornaran a girar musicalment entorn d'una idea: les contradiccions del dia a dia i la figura de l'oxímoron, que tant ens inunda en el llenguatge i el context contemporani.
Roger Benet, Il·luminació Profana (Pep Espasa), Silenci Eloqüent (Dani Catena), Lloc-No lloc (David Carnicer) i Contemporaneïtat Obsoleta (José Seguido) , acompanyats en aquesta ocasió per alguns dels col·laboradors del disc (que ha comptat amb un total d'una trentena de músics i amics dels quals se'n poden destacar noms com els de Pau Riba, Julio Lobos –de Manu Chao-, Maira Comalat –dels Relk- o Flurenci Ferrer-arreglista de Sidonie, Love Of Lesbian, Shuarma…-) tornaran a girar musicalment entorn d'una idea: les contradiccions del dia a dia i la figura de l'oxímoron, que tant ens inunda en el llenguatge i el context contemporani.